Benvinguts a Equitació.com

La guia del món de l'equitació als Països Catalans

L’equitació és l’art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de manejar-lo. L’equitació implica també els coneixements per a cuidar cavalls i l’ús de l’equip apropiat anomenat aparell. Aquests equips són essencials en el moment de muntar un cavall, ja que amb açò es té el control de l’animal. L’equitació és l’art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de manejar-lo. L’equitació implica també els coneixements per a cuidar cavalls i l’ús de l’equip apropiat anomenat aparell. Aquests equips són essencials en el moment de muntar un cavall, ja que amb açò es té el control de l’animal.

Els cavalls s’utilitzen per a esports de competició, com el salt a cavall, ensinistrament o doma clàssica, concurs complet, salt alt, raid, trec, doma vaquera, enganxalls, volteig, polo, pato, horseball, curses a cavall i rodeo.

Els cavalls també es munten per als propòsits terapèutics, ja que el muntar a cavall en forma no competitiva millora la salut humana i el desenvolupament emocional. En algunes parts del món, encara els utilitzen per als propòsits pràctics com per exemple per a l’arada. L’equitació de competició està regida per la Federació Eqüestre Internacional i és un esport olímpic des de 1900 en les disciplines de salt, ensinistrament i concurs complet d’equitació.

Durant mil·lennis, el cavall no va ser més que una peça de caça per a servir d’aliment a l’home prehistòric. La seua velocitat de galop no permetia abatre-li fàcilment amb els mitjans rudimentaris de llavors, però més tard l’astúcia i les emboscades preparades per l’home van permetre caçar els ramats de cavalls que queien sota els precisos colps dels caçadors. Després va sobrevenir un període de calma, perquè l’home nòmada es va tornar sedentari, pastor i agricultor, i el cavall, més lliure, va patir una transformació, i per raons inexplicables els ramats disminuïren, encara que les condicions de vida devien haver millorat.

En l’edat del bronze l’home s’adonà que el cavall podria convertir-se en un element utilitari i no solament en base del seu aliment. El cavall va començar a emprar-se com a element de treball. En la història de la humanitat, el cavall es va convertir en peça vital d’una nova era. Segons tots els indicis, el cavall no va tenir el seu origen a Europa, sinó que va ser importat d’algunes apartades regions orientals per a la seua utilització domèstica.

En l’edat antiga el cavall va ser utilitzat per a la guerra. Els principals exèrcits comptaven amb cavalleria, en aquesta època apareix el primer cavall famós en la història: Bucèfal, el cavall d’Alexandre Magne, capturat i només domat per ell. L’estrep probablement inventat en Xina va suposar una revolució en les arts eqüestres: el guerrer a cavall podia abornar més fàcilment amb la seua llança en rest o, especialment (com van fer els huns i mongols) disparar amb precisió fletxes des dels seus difícilment tensables arcs sense detenir-se en ple galop.

L’edat mitjana, època que van prendre gran prestigi els cavallers, es va caracteritzar per la cavalleria espanyola o “Escola de Cavallers” on s’entrenava als esmentats cavallers perquè actuaren en el combat. Després de molt temps, després de moltes batalles, es va generalitzar l’ocupació del corser en tornejos i jocs a cavalls per al temps de pau, per a l’entrenament en temps de guerra. És en l’edat mitjana que sorgeixen dues formes de cavalcar típiques: la muntura a la brida (procedent de l’Orient) i la muntura a la gineta importada pels moros zenetes. Naix així l’equitació com a esport. La primera escola d’equitació va ser fundada pel comte de Fiaschi en l’any 1539 en la ciutat Italiana de Ferrara, tot apunta que va ser la primera escola d’equitació com a esport de la qual es té notícia. Més endavant es van crear les escoles de la Brouve i La Baume, a França, i més tard l’Escola Espanyola d’Equitació de Viena, creada el 1572. I és a partir d’aquí que es va començar a parlar de l’equitació, no només com un esport sinó també com un art.

Des del 1973 Espanya compta amb la Reial Escola d’Art d’Equitació de Xerès, i actualment la doma i el salt són dos esports olímpics amb molta representació espanyola. La cavalleria en l’estament militar tocava a la seua fi amb l’aparició de la cavalleria blindada durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però van persistir les divisions de cavalleria en els exèrcits europeus i estatunidenc durant el període d’entreguerres (progressivament substituïdes per les blindades), i Polònia va ser l’últim estat que va utilitzar-la de forma sistemàtica a l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) contra l’invasor alemany (encara que, contràriament a la creença popular, mai no va carregar contra els Panzer). Actualment, encara que existeixen militars que dominen l’art eqüestre, l’element civil imposa criteris propis i a ell li correspon bona part del ressorgiment competitiu en la pràctica eqüestre.

Aparell: és com s’anomena globalment a tot el conjunt de l’equip. Tradicionalment, l’aparell se li posa al cavall pel costat esquerre o part de dins; el costat dret del cavall és la part de fora.

Ronsal: s’utilitza per a controlar al cavall des del terra. Està format per unes corretges al voltant del cap de l’animal i un corda enganxada a aquestes per la part inferior per dirigir-lo (ramal).

Brida: la brida comprèn un mos, la muserola, la testera, la frontalera, el sotagola, i les regnes, que s’usa per dirigir al cavall una vegada muntat

Sella o muntura: la cadira és una peça de cuir que se situa damunt del llom del cavall i té uns faldons (anomenats gambals) que s’estenen cap avall per ambdós costats de l’animal d’on s’hi repengen uns estreps, que s’utilitzen per repenjar-hi els peus del genet.

Estem actualitzant el web. Disculpeu les molèsties.